“A l’hora del record seràs, València,
una ardent mida d’obres i raó.
Trobarem que si ens queda una cançó
en ella et sorprendrà nostra insistència.
Potser també la més tibant ciència,
aquella d’acomplir-te amb passió,
vindrà a nosaltres, regne de saó,
per aclamar ta dolça transcendència.
O sentirem per fi que ni la mort
no aturarà les nostres mans antigues,
avesades a esforç, a presentalles.
Llavors! Quan vença l’hora del conhort!
Quina prova de pes en les espigues
i quin amor segur hi haurà a les dalles!“
FUSTER, Joan: Terra en la boca (1953)
Poema extret de:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada